Comuniquem o llegim?

Posem dos exemples de dos polítics en dos debats d’investidura. El primer és Oriol Junqueras a l’últim debat d’investidura del President de la Generalitat:

Es nota l‘experiència en la docència i el coneixement del tema, va sense papers. Mostra seguretat, el ritme és l’adequat per a que s’entengui el que diu sense ser somnolent, les pauses marquen clarament els temes que va tractant i mira a l’auditori de forma continua connectant amb el públic.

Per un altre costat, tenim el debat d’investidura del president Rajoy, en el moment que s’acomiada de Zapatero:

És un moment que hauria de ser el més distès, on acomiada el seu rival polític i li fa un reconeixement. No és ni improvitzat ni ho té preparat, llegeix continuament, no manté un contacte visual constant, no es mostra segur, el to i el ritme són del qui està anunciant un tren de rodalies que arriba amb retard. El llenguatge no-verbal  no transmet la solemnitat del moment ni reflexa la sinceritat i el punt de connexió personal que requereix el moment.

Comunicar no és fàcil. Cal conèixer el tema perfectament, cal dominar el to, el ritme, triar el vocabulari, els gestos, estructurar el discurs… i un col·lectiu que hauria de ser un referent són els nostres representants. Els polítics viuen de transmetre un missatge que generi confiança, que s’entengui, que sigui clar. Han de ser professionals de la comunicació, referents.

Hi ha gent que té un do natural, però la majoria ens ho hem de preparar i molt!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s