Psicòpates a la feina

Diuen que la majoria de psicòpates no es troben internats si no dirigint empreses. A vegades és perquè la política de l’empresa els porta a aquests comportaments i no només als dirigents, si no que qualsevol company o fins i tot un mateix.

Com identificar-los?

1. Tenen un gran sentit de l’autoestima.

A priori, això és una qualitat, ja que mostraria seguretat en les nostres capacitats i habilitats. És clar que per als que estan desenvolupant aquesta fase de psicopatia, aquesta qualitat es converteix en arrogància i solen pensar que són molt superiors a la resta dels humans, i per descomptat, molt més intel · ligents que la resta de la plantilla de l’empresa. És el que s’anomena “ser el melic del món”.

Una conducta típica és la de no reconèixer MAI un error ja que, per a ells,  representa una mostra de debilitat que no es poden permetre. El problema de fer públic que s’han equivocat és que representa una mostra d’HUMANITAT que tenen por de mostrar. Amb algú que no reconeix els errors és molt difícil millorar.

2. Propensos a l’avorriment amb constants necessitats d’emocions i estimulació.

El psicòpata sol avorrir amb molta facilitat, i és per això que el seu terreny favorit és assumir riscos constantment, amb la dificultat afegida de que aquesta persona no té autodisciplina, per la qual cosa no sol acabar allò que comença, ja que torna a l’estat d’avorriment ràpidament. És en aquest estat quan sol “tocar els nassos” als altres, buscar enfrontaments sense sentit o cridar l’atenció sense cap motiu. Quan aquesta persona està en un lloc de direcció, una de les seves pràctiques favorites és el Mobbing.

La prioritat no és fer la feina o treballar en benefici del projecet i del grup, la prioritat és ell mateix i ser el centre, per tant, un cop aconseguit “el titular” ja no interessa més el tema i el deixa estar.

3. Mentider patològic.

Es poden considerar mentiders compulsius. El pitjor és que moltes d’aquestes mentides no tenen res a veure amb la seva vida personal o professional (que també els servirà), sinó que és un expert en el disseny de rumors sobre altres persones per tal de perjudicar perquè sí, o per deixar la persona en mal lloc per poder ocupar el seu lloc.

Utilitza el rumor com a eina de destrucció. És MAQUIAVÈLIC per definició. Pensa que tothom és com ell i que el volen destruïr, per tant, per a ell, la millor defensa és un bon atac. En organitzacions on compten més les relacions personals que l’organigrama poden anar sembrant la desconfiança respecte a algú fins a destruïr-lo. En definitiva, la manera de destacar és enfonsant els altres.

4. És un manipulador nat.

Gràcies a la seva fredor i encant superficial, pot aconseguir que algunes persones facin coses o actuïn de manera imprudent que no farien en condicions normals. És un estrateg nat, i en ocasions pot posar a un grup de persones en contra d’un altre, a un cap en contra d’un treballador o un company en contra d’una altra.

Encantador com les àvies de la pel·lícula “Arsènic per compassió” només superficialment, però en el seu interior, calculador per aconseguir els seus objectius personals. Sospita de tot, i aprofita totes les ocasions per posar la gent en contra d’altres i així treure un profit. “Xivato” per naturalesa no dubtarà a denunciar els seus companys (sigui veritat o no) per a ser ben vitst pels responsables.

5. Manca de remordiments i culpa.

En el món dels negocis, aquest punt el desenvolupen per obligació molts directius, ja que part del treball d’un directiu és acomiadar treballadors i intentar no pensar que aquestes persones tenen família. Diàriament ho veiem en els polítics a demanar austeritat tot i sabent que hi ha famílies que no poden sobreviure. Banquers enviant ordres d’execució de desnonaments encara sabent que no tenen on viure, i fins i tot un jutge ha de fer els ulls grossos per no pensar en l’ordre d’execució que està dictant. Si aquestes persones acaben acostumant-se a aquest entorn, amb el temps són aquelles persones que volen obtenir beneficis sense pensar en el mal que causen a les víctimes. Un exemple d’psicòpata seria una polític / a que quan es parla dels aturats crida: “que es fotin!” Us ho imagineu? 🙂

Culpa als altres de la seva situació, “si estan així és perquè volen” i així no ha d’assumir la seva responsabilitat. Sap que és còmplice i no li importa, ho justificarà mentint o com calgui per a que no repercuteixi negativament en la seva imatge. Fa escarafalls denunciant injustícies però no farà res per solucionar-les, és més, les necessita per sobreviure perquè el seu comportament no és compatible amb la justícia.

6. Falta d’empatia.

No són capaços de posar-se al lloc de les persones. No tenen sentiments cap a la gent en general, són freds, despectius, desconsiderats, i sense tacte.

La primera impressió que mostren respon a l’estereotip del moment, sensibles cap a les habilitats humanes i la relació social però només ho utilitzaran pel seu profit, no són generosos ni capaços de donar importància a allò que per ells no en té. Els únics problemes que importen són els seus. Tenir valors i aplicar-los comporta ser valent, la falta de coherència i de la valentia per apocar-los els delatarà.

7. Impulsius i irresponsables.

Quan es tracta de prendre decisions, solen ser impulsius. No pensen en les conseqüències d’una decisió. No solen elaborar plans. Al cap i a la fi, si no surt bé, buscaran la manera de culpar a una altra persona. No es resisteixen a les temptacions, pel que solen ser promiscus. No dubtaran a flirtejar amb una persona del sexe oposat a l’empresa, ja que solen ser irresponsables i temeraris.

No tenen por de les conseqüències, saben que algú altre les assumirà. han creat una àura al seu voltant que permet sbreviure a tot o quasibé tot. El risc, l’emoció, el perill els excita.

8. No accepta responsabilitat de les seves pròpies accions i es penja medalles que no s’ha guanyat.

Aquest és un error que incloíem dins dels errors que cometen els líders. Si en l’empresa alguna cosa no surt bé, culparà al seu equip de treball per incompetents. Si el treball surt bé, es penjarà la medalla amb el seu cap. No el va guanyar l’equip, el va guanyar ell gràcies a la seva experiència com a líder. Estic segur que això ho haureu vist en més d’una empresa.

Experts en la gestió de la informació aprofitaran qualsevol comentari o idea que els arribi a le sorelles per fer-se-la seva. S’atribuïran els èxits un cop aconseguits afegint-se, parlant de “nosaltres” o “li vaig dir jo que ho fés”. Es quedaran veient els toros des de la barrera esperant el resultat positiu d’una iniciativa aliena i quan sorgeixi sortiran a tallar les orelles i el rabo.

En definitiva són persones tòxiques per les organitzacions, adictes a si mateixes, a l’èxit personal entès com a posició en la jerarquia i diners, que destrueixen tot el que toquen i són difícils d’identificar des de dins. Pensen que el que fan és el que és correcte i per tant, fan més por que ningú ja que són capaces de tot convençudes que fan ben fet. Maquievelisme en estat pur.

Article fet a partir de:

Señales que indican que podrías ser un psicópata (o cualquiera de la empresa)

De A.Carlos González

Anuncis

One response to “Psicòpates a la feina

  1. Muchas gracias por la informacion, muy buen blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s