Una història de superació

Tenim el cap plè de plans i d’idees però si no fem un pas endavant segur que mai sabrem com acaba la història. Potser ens falta la il·lusió i la persistència dels nens:

Tres idees:

1. “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”. Si tens un projecte al cap has de moure’t i fer alguna cosa. Encara que sigui molt poc, però serà més que res. Del “no-res” no en pot sortir res. Així, tant important com l’èxit que es pugui aconseguir, és l’experiència que haurem viscut preparant, treballant, lluitant… i els altres, si ens posen pals a les rodes sense sentit, que els donin pel sac.

2. Compartir valors. La base d’aquesta història és que tots els nens són amics. Comparteixen quelcom més que la possibilitat d’un benefici individual, comparteixen valors, un projecte i saben que el resultat també serà per la seva comunitat. El fet de no haver de superar problemes interns de confiança fa que es focalitzin en un objectiu grupal i facilita el seu assoliment.

3. No tenir por al canvi. Quan proves d’obrir una porta emputxant i no s’obre, potser és que has d’estirar. Quan es treuen les sabates mostren la seva capacitat d’adaptació i ho fan tots junts i al mateix temps. Ningú s’hi nega dient “es que sempre ho hem fet així” senzillament es pregunten “i per què no?” i ho fan tots!

EL meu equip funciona així?  la meva empresa? tinc un projecte personal? què m’agradaria de gran?

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s